Darrerament he estat observant la
tasca dels educadors. La devolució del que s'observa de manera assertiva és
realment complexa. Amb la meva tutora hem estat parlant sobre aquest tema i
ella m'ha dit que va ser una de les coses que més li va costar en un inici.
Degut a que esta integrada dins l'equip educatiu diu que a vegades li costa
trobar les paraules exactes per no invair la professionalitat dels educadors i
a la vegada que quedi clar el que vol transmetre. Encara no m'he trobat amb cap
situació en el que jo hagi de fer això, ja que estic en un procés
d'observació. Ara bé el que he pogut veure és que ella en el moment en
que ha de dir alguna cosa als educadors primerament fa un repàs de moltes de
les coses positives que fan i després presenta el moment de parlar sobre els
inconvenients. És a dir que presenta el moment com un punt més de la reunió
fent èmfasi en la comprensió. Demana als companys que no s'ho prenguin com una
crítica i que el que dirà no és una veritat absoluta, però si el que pot ser
més objectiu i coherent, sense tenir el vincle emocional amb els usuaris.
At all d'exemple; s'han produït
situacions de posar en comú la expulsió o no d'un usuari per conductes
irregulars. Alguns educadors creien que no cali la expulsió ( afectats per la
vinculació emocional amb l'usuari) , i ella de manera més externa ha opinat que
a vegades una expulsió puntual i coherent amb els actes pot ser molt més
efectiva que tres o quatre converses. Sempre defensant que les converses es
tindran a posteriori.
En resum una de les tasques més
complexes que veig que pot tenir un psicopedagog es cercar la manera de dir les
coses des de la professionalitat però amb confiança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario